L’ancoratge es una tècnica de sosteniment que consisteix en empotrar en l’interior de les roques una barra d’acer, que aporta una resistència a la tracció, i que aprofitant les característiques resistents de la pròpia roca, facilita el seu sosteniment. Els ancoratges col·laboren a l’estabilitat d’un talús proporcionant una força contraria al moviment de la massa, i incrementant les tensions normals en la superfície de ruptura potencial.

Existeixen una gran varietat d’ancoratges, i les seves diferències venen determinades per:

A) La finalitat a que van destinats. (subjecció de blocs aïllats, cosit de zones rocoses fisurades, protecció contra esllavissaments de talussos, sosteniment d’excavacions, etc.

B) El tipus de material o armadura de que es composen, en barra d’acer de diàmetres entre 16 i 50 mm. i acer de entre 900 i 1230 N/mm2, o en cables de diferents configuracions i diàmetres.

Així mateix poden ser provisionals o permanents, passius o actius (tensats), ancorats per adherència amb resines o ciment, o per fricció.