Els treballs han consistit en l’estabilització dels talussos adjacents al Cremallera amb malles de triple torsió, ancoratges, malla electrosoldada i aplicació de formigó projectat. Han estat necessaris Sanejaments previs i desbrossaments dels talussos.

La malla metàl·lica col·locada ha estat malla del tipus del tipus 8×10, Ø = 2,7 mm, de resistència mitjana a la ruptura a tracció de de 42.300 N / ml. Subjecte a la capçalera i base del talús mitjançant ancoratges en barra d’acer de Ø = 20 mm, de 0,8 a 1,5 metres. de profunditat, pels quals passa un cable d’acer de Ø = 12 mm, equipat amb un sistema de fàcil obertura per a la neteja i / o manteniment.

La malla d’armadura col·locada per l’armat del formigó projectat ha estat malla tipus 150x150x6 mm. Ancorada i adossada al terreny amb piqueta de longitud 40 Cm. Els ancoratges de reforç ancoratges d’entre 3 i 4 metres de profunditat i de Ø = 25 mm.

El formigó projectat ha estat formigó via humida del tipus D-400, amb granulometria de fins a 12 mm.

Amb la finalitat d’integrar el formigó projectat en el paisatge s’ha procedit a pintar la gunita amb pigments d’una tonalitat que es mimetitza amb el terreny natural.

En Inaccés sempre intentem integrar els nostres treballs amb el paisatge, per crear el mínim impacte paisatgístic possible, per això sempre pensem la millor solució al respecte i seguim estrictament les nostres instruccions mediambientals.

Estant certificats en ISO 14001: 2015 controlem i actualitzem els aspectes ambientals derivats de les nostres feines i les mesures preventives per minimitzar-los.

La entrada FINALITZADA L’ESTABILITZACIÓ DE TRINXERES AL TREN CREMALLERA DE MONTSERRAT aparece primero en Inacces.

Es tracta de la realització de treballs de sanejament i desbrossaments, Execució d’ancoratges, col·locació de malla d’armadura, aplicació de formigó projectat i reconstrucció de mur existent.

El diari comarcal Regió 7  fa ressò  dels nostres treballs

http://www.regio7.cat/bages/2018/02/02/sant-vicenc-estabilitza-turo-castellet/457856.html

La entrada A Inaccés som noticia aparece primero en Inacces.

Durant dos dies d’intenses jornades s’han debatut i posat en coneixement els últims avenços i estudis sobre la caracterització i monitorització de blocs en pendents rocoses en temps real, anàlisi de riscos de caigudes de roques, nous sistemes de modelització i simulació de caigudes, estudis de fragmentació de despreniments rocosos, estimació de volums rocosos a despreniments.

Així mateix s’han debatut els últims avenços en sistemes de protecció contra la caiguda de roques, mitjançant barreres dinàmiques antidespreniments.

L’últim dia del congrés, s’han visitat diverses obres de protecció contra els despreniments, que s’han realitzat en l’àmbit de la Muntanya de Montserrat, mitjançant la realització d’ancoratges i bulons, malles i barreres dinàmiques.

S’han visitat obres realitzades per a la protecció del propi Monestir i els seus annexos, així com de la carretera i tren cremallera amb què s’accedeix al recinte.

Entre altres s’han visitat les següents obres realitzades per Inaccés Geotècnica Vertical durant els últims anys.

• Projecte constructiu de tractament del massís rocós del tren Cremallera de Monistrol a Montserrat.
• Projecte de protecció contra els despreniments de roques a la paret dels Degotalls.
• Obres de reforç del massís rocós de la paret posterior de l’Hotel Abat Cisneros de Montserrat a la zona d’origen del despreniment de 15 setembre del 2010.

El context geològic del massís de la Muntanya de Montserrat, el qual la dota d’una inestimable bellesa, però al mateix temps origina inestabilitats geològiques, és el següent:

El massís de Montserrat està alineat amb els relleus de la Serralada Pre-litoral però geològicament forma part del marge SE de la Conca Terciària del Ebre, avui ocupada per la depressió de l’Ebre. En aquesta zona la Serralada Pre-Litoral està constituïda per un sòcol de pissarres paleozoiques i una cobertora triàsica, ambdós recoberts per sediments continentals i marins que van reomplir la Conca de I’Ebre durant el terciari. Els materials pre-terciaris del marge SE de la Conca de l’Ebre encavalquen als materials terciaris degut a la deformació alpina.

Els materials de l’àrea de Montserrat es poden dividir en tres grups principals d’edat molt diferent:

• 1)  Sòcol paleozoic i cobertora mesozoica
• 2)  Successió paleògena (terciària) de Montserrat
• 3)  Materials quaternaris 
Durant les fases de compressió en els ventalls costaners interactuen la progradació i la regressió en funció de l’evolució de la conca, fent que estigui format per fàcies continentals, marines i de transició molt diverses. La repetició cíclica d’aquests dos episodis (transgressió- regressió) dóna com a resultat la potent successió sedimentària de la Fm. Conglomerats de Montserrat.
• Els materials tenen continuïtat al llarg del massís; tot i així, es veuen afectats per canvis laterals de fàcies. En direcció al NE, N i NO els conglomerats perden el caràcter massiu, s’esfilagarsen i les intercalacions de gresos i lutites vermells augmenten de potència, és a dir canvien de fàcies vers un conjunt de lutites i gresos vermells amb intercalacions de nivells prims de conglomerats. En les mateixes direccions, aquests darrers materials passen a conglomerats, gresos i lutites grocs i grisos, calcàries amb fòssils marins i clars indicis de l’acció de l’onatge de la Conca de l’Ebre.
• Sobre el sòcol paleozoic, constituït per granitoides i fil·lites, hi ha una cobertora de materials triàsics formada per dos trams de gresos vermells i lutites alternant amb dos trams de calcàries i dolomies que constitueixen l’únic registre del Mesozoic en aquesta zona. Al Paleocè, la compressió alpina aixeca la Serralada Costera Catalana i l’erosió dels nous relleus alimenta el marge sud de la Conca de l’Ebre, que ara s’estén entre la Serralada i els Pirineus. Així, damunt dels materials mesozoics s’acumula la successió paleògena de Montserrat fruit de l’erosió de la serralada Costanera Catalana.

La entrada 6th Interdisciplinary Workshop Rockfall Protection (RockExs 2017) aparece primero en Inacces.