L’hivern de 2026 torna a posar en primer pla un risc ben conegut: la necessitat d’evitar les allaus de neu en alta muntanya. Les nevades intenses concentrades en pocs dies, combinades amb episodis de vent fort i canvis bruscos de temperatura, estan generant mantells de neu inestables en nombroses zones de muntanya. Un escenari que afecta directament infraestructures, accessos, estacions d’esquí i àrees habitades situades en zones exposades.

En aquest context, evitar les allaus de neu en alta muntanya no es pot abordar únicament des de la gestió diària o mitjançant tancaments puntuals. Per a aquells que prenen decisions sobre infraestructures i territori, la prevenció passa cada vegada més per implementar solucions tècniques de contenció que redueixin el risc de manera estructural i a llarg termini.

L’allau com a factor de risc per a infraestructures i serveis

Una allau no és només un fenomen natural, sinó també una amenaça directa per a la seguretat i la continuïtat dels serveis essencials en zones de muntanya. Quan una massa de neu es posa en moviment, pot assolir grans velocitats i exercir forces molt elevades sobre tot allò que troba al seu pas: carreteres, edificis tècnics, línies elèctriques, remuntadors o instal·lacions de servei.

Els episodis registrats aquest hivern als Pirineus i als Alps confirmen que el risc no es limita a àrees aïllades o d’ús esportiu, sinó que afecta infraestructures crítiques i zones amb activitat econòmica continuada. En aquests casos, la simple restricció d’accessos no sempre és viable ni suficient.

Claus per evitar allaus de neu en alta muntanya

La prevenció eficaç dels allaus es basa en una combinació de mesures ben conegudes pels professionals del sector. Entre aquestes destaquen: el coneixement detallat del terreny i dels històrics de nivació, identificant les zones de sortida d’allaus, les trajectòries habituals i les àrees d’acumulació; el seguiment de les condicions meteorològiques, especialment després de nevades intenses o episodis de vent, i l’aplicació de solucions de protecció adaptades a l’entorn, que permetin reduir el risc sense dependre exclusivament de mesures operatives.

És en aquest darrer punt on les solucions de contenció d’allaus adquireixen un paper fonamental, especialment en ubicacions on l’exposició al risc és recurrent.

Solucions de contenció d’allaus: les solucions que proposem des d’Inaccés

Inaccés treballa des de fa anys col·laborant en el disseny i executant la instal·lació de sistemes de contenció d’allaus de neu en alta muntanya, adaptats a les característiques específiques de cada emplaçament. L’objectiu és clar: reduir la probabilitat de desencadenament d’allaus o limitar-ne els efectes abans que arribin a zones sensibles.

Actuar en l’origen de l’allau és essencial i, per aquest motiu, una de les estratègies més eficaces per evitar allaus de neu en alta muntanya és estabilitzar el mantell nival a les zones on s’inicia el lliscament. Per a això, Inaccés instal·la:

• Estructures rígides de retenció, capaces de suportar grans càrregues de neu.
• Sistemes flexibles, que s’adapten millor a terrenys irregulars i permeten una integració més respectuosa amb l’entorn.

Aquestes solucions ajuden a mantenir la neu al seu lloc, reduint significativament la possibilitat que s’iniciï un allau de gran magnitud.

Protegir zones exposades i elements crítics també és clau

Quan no és possible intervenir a la zona de sortida, o com a complement a aquesta actuació, s’instal·len barreres de protecció al llarg de la trajectòria de l’allau. Aquestes estructures permeten disminuir l’energia de l’allau, desviar el flux de neu i protegir així carreteres, accessos, edificacions tècniques o àrees de pas freqüent.

Les barreres flexibles, en particular, ofereixen una gran capacitat d’absorció d’energia i s’adapten amb facilitat a diferents configuracions del terreny.

Un altre mecanisme que implementem des d’Inaccés és el control actiu d’allaus mitjançant sistemes d’activació com GAZEX i GAZFLEX, que permeten provocar allaus de manera controlada. Aquests sistemes generen explosions aèries sobre la neu i es poden activar de forma remota, les 24 hores del dia i en qualsevol condició meteorològica.

El seu principal avantatge és la seguretat operativa que ofereixen, ja que no requereixen la presència de personal en zones exposades ni la manipulació d’explosius. Això permet una gestió del risc més eficaç i segura en infraestructures i entorns d’alta muntanya.

Solucions dissenyades a mida per a cada projecte

No existeixen solucions estàndard quan parlem d’alta muntanya. Cada projecte presenta condicionants propis: pendent, orientació, volum de neu previst, accessibilitat o impacte ambiental. Per això, Inaccés aborda cada intervenció des d’una visió integral, que inclou: una anàlisi prèvia del risc, la selecció del sistema més adequat per a cada cas i el disseny i dimensionament específics.

Aquest enfocament, en coordinació amb administracions, enginyeries i gestors del territori, permet optimitzar la inversió i garantir l’eficàcia de la solució a llarg termini.

Els allaus continuaran formant part de la dinàmica natural de l’alta muntanya. La diferència estarà en com es gestionen i quines mesures s’adopten per conviure amb aquest risc. Apostar per solucions tècniques de contenció, com les que desenvolupa Inaccés, permet avançar cap a una prevenció més eficaç, sostenible i adaptada a les exigències actuals.

Perquè evitar allaus de neu en alta muntanya no és només una qüestió de prudència: és una decisió basada en coneixement, planificació i tecnologia.

La entrada Evitar allaus de neu en alta muntanya: solucions de contenció davant el risc aparece primero en Inacces.

En el marc del XI Simposio Nacional sobre Taludes y Laderas Inestables, des d’Inaccés vam tenir l’oportunitat de formar part de l’equip que va elaborar i presentar un estudi sobre l’efecte encadenat dels incendis forestals i el risc torrencial. Concretament, aquest estudi es basava en un cas real que havia ocorregut en un tram de ferrocarril proper a la localitat barcelonina de Capellades.

Aquest estudi posava el focus en la relació que existeix entre els incendis forestals i l’increment del risc geològic que existeix a les vessants i talussos de les vies de tren. En un context de canvi climàtic com l’actual, és més probable que s’ocasionin incendis forestals que tinguin afectacions directes sobre la vegetació que estabilitza les pendents i vessants de muntanyes i boscos. Si desapareix aquesta vegetació, en cas de pluges torrencials és més probable que el sòl s’erosioni i es produeixin despreniments superficials i/o corrents de flux.

L’estudi que vam presentar partia d’un cas real en què els ponents havien participat durant la fase d’emergència i l’execució de les obres de mitigació.

Aquesta presentació va ser realitzada i presentada de manera conjunta per Ricard Oliveras, d’Inaccés, Elisabet Prat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i Anna Farré, de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu d’aquest estudi era relacionar amb dades reals l’efecte encadenat que existeix entre els incendis forestals i els riscos torrencials que provoquen despreniments. En el cas concret que vam exposar, aquests despreniments van causar la intercepció de la via i el descarrilament d’un comboi de passatgers.

Què va passar?

Un vehicle avariat es va incendiar en una cuneta de carretera i es va propagar a una vessant boscosa, cosa que va fer que cremés 63 ha forestals. La zona cremada confrontava amb la infraestructura de FGC de la línia Llobregat- Anoia.

Quina era la naturalesa de la zona afectada per l’incendi?

L’incendi va arrasar amb una vessant molt inclinada de pissarres micacítiques, que comptava amb una morfologia en forma de V. A més a més, aquesta vessant desaiguava directament a la línia ferroviària i no comptava amb cap mena d’obra de drenatge.

Quins efectes va tenir que es cremés la vegetació en aquesta zona?

El risc geològic de la vessant i, per tant, el risc al qual estava exposada la línia ferroviària, van canviar per complet. Es va passar d’un valor inexistent a un de molt alt perquè els materials tan fragmentats que conformaven el vessant es van convertir en un perill potencial en cas de pluges torrencials.

Quines mesures es van prendre per minimitzar el risc?

Davant d’aquest escenari, es van dissenyar unes proteccions capaces de contenir les possibles escorrenties per evitar que poguessin tenir una afectació directa a les vies del tren. Concretament, es va fer una intervenció de protecció immediata, es van construir unes estructures d’embut (amb ancoratges, cables de reforç, grapes i malles de triple torsió) i unes barreres estàtiques adaptades (amb pilones, xarxes de cable i malles de triple torsió).

Quines van ser les conseqüències d’aquesta intervenció amb l’objectiu de minimitzar el risc geològic en cas de pluges torrencials?

Pocs dies després d’aquesta intervenció, un episodi de precipitacions torrencials va desencadenar un fenomen d’escorriment d’arrubis a la zona afectada. El gran volum mobilitzat va provocar el rebliment de les barreres i les estructures d’embut per vessament superior del flux torrencial. Tot i això, la capacitat de deformació de les estructures va permetre evitar el trencament d’ancoratges i cables, proporcionant una solució eficaç, ràpida i senzilla.

Després d’aquest episodi es va estudiar a fons el vessant per implementar mesures de protecció, prevenció i reforç. La solució que vam proposar des d’Inaccés per minimitzar el risc és fruit de la combinació de barreres d’embut, barreres estàtiques, estructures Erdox, barreres Debris Flow i obres de drenatge transversals a la via.

Quines conclusions en traiem?

Immediatament després d’un incendi forestal, cal fer una valoració exhaustiva per analitzar quins canvis geològics s’han produït i veure si suposen un increment en la potencialitat de risc existent per a les infraestructures o nuclis de població propers.

La importància de ser present en els àmbits on s’aborden els reptes actuals i futurs del nostre sector

Per Inaccés va ser un privilegi poder aportar el nostre granet de sorra a aquest estudi que pot servir per marcar una pauta d’actuació o ser un exemple davant de futurs escenaris semblants. Anticipar-se i prevenir tant com es pugui les infraestructures i les persones de possibles riscos potencials és una de les nostres prioritats i cada dia treballem per fer-ho possible.

En aquest sentit, també som conscients de la importància de participar en trobades com aquest Simposio Nacional sobre Taludes y Laderas Inestables, ja que és en aquests espais on compartim inquietuds i reptes amb professionals del sector amb què aconseguim un objectiu comú: construir paisatges segurs.

La prevenció comença abans que es produeixi l’incendi forestal

A Inaccés som uns ferms defensors de la idea que qualsevol risc s’ha de combatre abans que es converteixi en una amenaça real. En aquest sentit, posem la nostra retroaranya excavadora a disposició dels clients que escullin gestionar de manera eficient la massa forestal que tinguin sota la seva responsabilitat per reduir a la mínima expressió el risc en cas d’incendi.

La retroaranya: un bon aliat per a la gestió forestal

La entrada Quines mesures s’han d’adoptar per protegir les infraestructures dels incendis forestals i el risc torrencial? aparece primero en Inacces.

Les feines han  consisit  en l’estabilització de talussos   amb malles de parell reforçat triple, malla de Mat Mac  i ancoratges.
La malla triple parell col·locada ha estat  de malla de 8×100 mm i 2,7 mm de diàmetre i reforçat amb cable d’acer de 12mm.
Els perns d’ancoratge executats han estat de 25 mm de diàmetre i de 3 metres de longitud.
Barra d’acer passiva perns de 25 mm de diàmetre i 4 metres injectats amb reixeta de ciment també s’han executat.
El treball va durar més de tres mesos, que va coincidir amb el temps de la pandèmia causada per Covid-19. Els nostres equips no han parat de treballar tot aquest temps, sempre prenent totes les mesures per evitar possibles contagi del virus. L’equip de treball s’ha fixat ha estat fixe al llarg de l’obra . S’han doblat els vehicles de transport de personal  per a la correcta prevenció com màscares FPP2, gels desinfectants, líquids desinfectants de vehicles, guants de nitril, etc.
Estem molt contents que hem estat capaços de completar el treball dins del termini requerit, fins i tot amb tots els obstacles derivats de  la pandèmia i, sobretot, feliç d’haver aconseguit evitar qualsevol tipus de contagi per Covid-19.

La entrada FINALITZATS ELS TREBALLS D’ESTABILITZACIÓ A LA LINIA LLEIDA-LA POBLA DE FGC aparece primero en Inacces.