
En el marc del XI Simposio Nacional sobre Taludes y Laderas Inestables, des d’Inaccés vam tenir l’oportunitat de formar part de l’equip que va elaborar i presentar un estudi sobre l’efecte encadenat dels incendis forestals i el risc torrencial. Concretament, aquest estudi es basava en un cas real que havia ocorregut en un tram de ferrocarril proper a la localitat barcelonina de Capellades.
Aquest estudi posava el focus en la relació que existeix entre els incendis forestals i l’increment del risc geològic que existeix a les vessants i talussos de les vies de tren. En un context de canvi climàtic com l’actual, és més probable que s’ocasionin incendis forestals que tinguin afectacions directes sobre la vegetació que estabilitza les pendents i vessants de muntanyes i boscos. Si desapareix aquesta vegetació, en cas de pluges torrencials és més probable que el sòl s’erosioni i es produeixin despreniments superficials i/o corrents de flux.
L’estudi que vam presentar partia d’un cas real en què els ponents havien participat durant la fase d’emergència i l’execució de les obres de mitigació.
Aquesta presentació va ser realitzada i presentada de manera conjunta per Ricard Oliveras, d’Inaccés, Elisabet Prat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, i Anna Farré, de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu d’aquest estudi era relacionar amb dades reals l’efecte encadenat que existeix entre els incendis forestals i els riscos torrencials que provoquen despreniments. En el cas concret que vam exposar, aquests despreniments van causar la intercepció de la via i el descarrilament d’un comboi de passatgers.
Un vehicle avariat es va incendiar en una cuneta de carretera i es va propagar a una vessant boscosa, cosa que va fer que cremés 63 ha forestals. La zona cremada confrontava amb la infraestructura de FGC de la línia Llobregat- Anoia.

L’incendi va arrasar amb una vessant molt inclinada de pissarres micacítiques, que comptava amb una morfologia en forma de V. A més a més, aquesta vessant desaiguava directament a la línia ferroviària i no comptava amb cap mena d’obra de drenatge.
El risc geològic de la vessant i, per tant, el risc al qual estava exposada la línia ferroviària, van canviar per complet. Es va passar d’un valor inexistent a un de molt alt perquè els materials tan fragmentats que conformaven el vessant es van convertir en un perill potencial en cas de pluges torrencials.
Davant d’aquest escenari, es van dissenyar unes proteccions capaces de contenir les possibles escorrenties per evitar que poguessin tenir una afectació directa a les vies del tren. Concretament, es va fer una intervenció de protecció immediata, es van construir unes estructures d’embut (amb ancoratges, cables de reforç, grapes i malles de triple torsió) i unes barreres estàtiques adaptades (amb pilones, xarxes de cable i malles de triple torsió).

Pocs dies després d’aquesta intervenció, un episodi de precipitacions torrencials va desencadenar un fenomen d’escorriment d’arrubis a la zona afectada. El gran volum mobilitzat va provocar el rebliment de les barreres i les estructures d’embut per vessament superior del flux torrencial. Tot i això, la capacitat de deformació de les estructures va permetre evitar el trencament d’ancoratges i cables, proporcionant una solució eficaç, ràpida i senzilla.
Després d’aquest episodi es va estudiar a fons el vessant per implementar mesures de protecció, prevenció i reforç. La solució que vam proposar des d’Inaccés per minimitzar el risc és fruit de la combinació de barreres d’embut, barreres estàtiques, estructures Erdox, barreres Debris Flow i obres de drenatge transversals a la via.

Immediatament després d’un incendi forestal, cal fer una valoració exhaustiva per analitzar quins canvis geològics s’han produït i veure si suposen un increment en la potencialitat de risc existent per a les infraestructures o nuclis de població propers.
Per Inaccés va ser un privilegi poder aportar el nostre granet de sorra a aquest estudi que pot servir per marcar una pauta d’actuació o ser un exemple davant de futurs escenaris semblants. Anticipar-se i prevenir tant com es pugui les infraestructures i les persones de possibles riscos potencials és una de les nostres prioritats i cada dia treballem per fer-ho possible.
En aquest sentit, també som conscients de la importància de participar en trobades com aquest Simposio Nacional sobre Taludes y Laderas Inestables, ja que és en aquests espais on compartim inquietuds i reptes amb professionals del sector amb què aconseguim un objectiu comú: construir paisatges segurs.
A Inaccés som uns ferms defensors de la idea que qualsevol risc s’ha de combatre abans que es converteixi en una amenaça real. En aquest sentit, posem la nostra retroaranya excavadora a disposició dels clients que escullin gestionar de manera eficient la massa forestal que tinguin sota la seva responsabilitat per reduir a la mínima expressió el risc en cas d’incendi.

Inaccés Geotècnica Vertical, S.L., ofereix serveis d’estabilització y consolidació de talussos i terrenys, i de protecció contra despreniments de roques i allaus de neu, fins i tot en zones d’accés extrem.
