Diversos equips d’ Inaccés treballen des de fa un parell de setmanes a ple rendiment en diversos talussos i vessants de la línia d’FGC de Lleida-la Pobla amb l’objectiu de reduir de forma notable el perill de despreniments, contribuint així a la reducció del risc per la infraestructura i els usuaris de la línia.
Es preveu la col·locació de 490 metres lineals de barreres dinàmiques de protecció contra els despreniments, distribuïdes en nou barreres de longituds d’entre 10 i 70 metres en diverses vessants.
També es preveuen les següents actuacions a les zones de talussos
- Ancoratges en barra d’acer
- Xarxes de cable d’acer
- Xarxa de triple torsió reforçades amb cable
Centrant-nos l’explicació de les aplicacions de la xarxa de triple torsió cal dir que la col·locació de xarxa de triple torsió té com a objectiu immobilitzar o atenuar / controlar els despreniments que es produeixin en el talús fruit de la descomposició del substrat i contribuir a la consolidació d’ aquest, afavorint, de vegades, el creixement vegetal. La funció de la xarxa és la de retenir el despreniment i en el cas que es produeixi, i conduir-lo fins al peu del talús
Aquesta tècnica està indicada per als següents casos:
– Tractament de talussos naturals o excavats, fracturats o descompostos on es mobilitzin blocs de mesura centimètrica a decimètrica.
– Tractament de talussos on siguin desaconsellables altres tècniques d’estabilització per la inaccessibilitat del lloc o per l’impacte ambiental provocat.
Les xarxes de triple torsió més usades són:
– Xarxa de triple torsió 5×7 / 13: Amb una llum de malla i resistència menor, pensat per a talussos amb blocs esperats de mida petita.
– Xarxa de triple torsió 8×10 / 16: Major llum de malla i major resistència al la tracció per talussos amb blocs esperats de mida més gran.
Els mètodes aplicats normalment són tres:
Xarxes penjades o amb contrapesos:
Són mxarxes dissenyades per impedir que els blocs despresos arribin velocitat i puguin arribar a llocs no desitjats. Condueixen el moviment dels blocs a baixa velocitat fins al peu del talús, on s’acumulen.
Xarxes adossades al talús:
Són xarxes que fan servir materials similars a l’anterior però responen a un principi diferent. Són un sistema de protecció activa, adossat a la superfície del talús de manera que aquest estigui en contacte amb la malla. S’acostumen a col·locar en pendents molt inclinades amb materials inestables de fins a 50 cm.
Xarxes amb reforç de cable:
La solució anterior es pot combinar amb un reforç exterior de cables trenats i ancoratges intermedis. Aquest sistema constitueix un reforç que ajuda a distribuir la càrrega de retenció
